Cada dia més veig les meves fotografies publicades en les edicions digitals de nombroses revistes que ofereixen els seus continguts a través d’aplicacions de lectura per iPad, tablets i smartphones.

Les últimes que he trobat són dues fotografies -una d’elles en una preciosa doble pàgina- del projecte de reconversió de Las Arenas de Barcelona de Rogers Stirk Harbour + Partners i Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats que apareixen el número de gener de 2012 de Civil Engineering, la revista de l’American Society of Civil Engineers, en un article de Jeff L. Brown.

Em resulta molt gratificant comprovar que les imatges funcionen tan bé en aplicacions de lectura tan interactives i interessants i amb un creixement tan atractiu -tant com perquè una d’aquestes aplicacions es publiciti a si mateixa com “el major quiosc del món” … – i molt més saber que una revista de referència d’un sector professional tan especialitzat com l’enginyeria en els Estats Units atorga tanta rellevància a les meves imatges.

Totes les fotografies de Les Arenes de Barcelona es van fer amb l’objectiu de servir tant a la comunicació editorial del projecte com a la comunicació corporativa dels dos despatxos d’arquitectura que el van crear i el van desenvolupar.

La renovació de Les Arenes ha estat inclosa entre els finalistes dels Civic Trust Awards de 2012 que s’atorgaran el proper 2 de març a Edimburg. Bona part de la presentació del projecte es recolza en les meves fotografies i espero de veritat que tant el projecte com les meves fotografies puguin rebre el reconeixement d’una organització professional britànica tan rellevant.

De la torre Diagonal Zero Zero em criden molt poderosament l’atenció la manera elegant de l’edifici d’enfrontar-se amb en el paisatge urbà que la seva alçada completa i la manera en que la seva pell tan blanca s’eleva amb energia i traspassa el blau saturat del cel.

Les meves fotografies d’aquest projecte l’interpreten segons la idea de representar-ho com la presència amable d’una escultura fascinant que s’aixeca extraordinàriament decidida sobre la ciutat per ser contemplada amb força calma i molta atenció.

És la combinació d’aquesta presència tan forta i al mateix temps suggestiva la que m’ha decidit a fer servir una fotografia d’aquest projecte -l ‘única fotografia en la qual la torre s’obre pas entre els núvols d’una tempesta que es retira- per usar-la com el fons de la meva targeta de felicitació per al 2012.

Feliç any nou. Us desitjo tot el millor per l’any que ve i espero veure-us de nou per aquí molt aviat.

Barcelona Open House ha inclòs entre els projectes que es podran visitar en la seva edició de 2011 les rehabilitacions dels habitatges dels carrers del Carme 34 i Sant Pere més Alt 66 que he fotografiat per als seus autors, els arquitectes Agustí Costa i Josep Llobet.

Ambdós projectes són intervencions que plantegen solucions noves i imaginatives en l’àmbit domèstic que sorgeixen d’un diàleg especialment desinhibit amb l’espai preexistent.

Carme i Sant Pere més Alt podran ser visitats els dies 22 i 23 d’octubre: podeu veure més detalls a la pàgina web de l’organització.

Barcelona Open House forma part d’Open House World Wide i és una de les ciutats que com Londres, Nova York, Chicago, Roma o Hèlsinki promouen a través d’aquesta iniciativa l’arquitectura com un valor cultural que descobrir de forma social i interactiva per potenciar l’ intercanvi de punts de vista i la identitat col·lectiva dels habitants de les ciutats.

El despatx de Rogers Stirk Harbour and Partners m’ha encarregat algunes fotografies del seu projecte de reconversió de l’antiga plaça de toros de Les Arenes de Barcelona en un centre lúdic i comercial.

L’espai està projectat per esdevenir un nou centre i entrada monumental a la ciutat que presenta com a tret principal una cúpula que corona l’edifici com una nova plaça pública suspesa en l’aire que es suporta sobre la potent massa elevada de maó taronja potenciada i acuradament conservada de l’antic edifici històric.

Les meves fotografies havien de representar com a requeriments essencials per part dels autors del projecte a Londres tant la presència decidida de l’edifici en el seu entorn urbà com la nova i destacada plaça flotant sobre la ciutat de Barcelona.

Sent evident que qualsevol punt de vista des del nivell del carrer interpretava amb molt poca resolució les idees que havia de representar i que aquestes fins i tot podien arribar a diluir-se, es va fer necessari localitzar diversos punts de vista elevats a la Plaça d’Espanya i el carrer Tarragona des dels quals treballar i inscriure gràficament el gran oval de la coberta de la plaça de toros sobre la densa i ordenada trama urbana dels límits de l’Eixample.

De la mateixa manera, va resultar també vital per al tractament gràfic de les fotografies l’elecció d’un contrast i saturació dels meus colors una mica més vius per subratllar l’ús particular del color en el projecte de Les Arenes com és característic i distintiu en l’obra de Richard Rogers.

Podeu veure algunes fotografies més d’aquest projecte a la secció Specials a la Galeria de la pàgina.

L’edifici de la nova seu corporativa de Telefónica a Barcelona projectat per l’arquitecte Enric Massip és una torre de 110 metres d’altura que s’eleva des del principi de l’avinguda Diagonal com un delicat mur cortina que se sosté per una lleugera malla d’acer blanc que brota del paviment per completar i dominar amb decisió el paisatge urbà que l’envolta.

La presència de la torre Diagonal Zero Zero a la zona del Fòrum de Barcelona i la potència visual del seu color blanc il·luminat pel sol determinen l’elecció d’unes hores molt precises en què fotografiar-la per controlar les ombres que els seus edificis veïns projecten sobre ella però, sobretot, per escollir una relació de contrast que conservi el detall del dibuix de la trama blanca de les façanes retallada contra el blau dens del cel.

La llum del sol és neta i exacta i il·lumina sempre l’enquadrament amb la direcció i el contrast precisos: en fotografia d’arquitectura és sempre el sol qui té l’última paraula.

Quan al febrer del 2010 vaig fotografiar l’habitatge i estudi d’una artista al carrer del Carme de Barcelona per Agustí Costa, autor del projecte, vam tenir molt clar des del primer moment que ens resultaria impossible completar tots els punts de vista que havíem decidit que interpretarien la seva obra.

Un dels elements més rellevants del projecte, una cortina vegetal disposada al final de l’eix principal de la planta que separava una galeria sobre la ciutat d’un dels espais de treball de l’artista, havia estat plantada una setmana abans de la data en què vam fer les fotografies: la presència sobredimensionada que la cortina mostrava llavors no era de cap manera el límit subtil que es descrivia en la memòria del projecte.

Per això va ser necessari esperar tot un any sencer, fins a finals de febrer del 2011, per fotografiar la cortina vegetal en la seva dimensió i presència reals i relacionar-la amb la continuïtat i coherència que les fotografies que ja teníem requerien. D’aquesta manera, la interpretació del projecte quedava completa segons les idees que amb el seu autor volíem comunicar i que volíem proposar a través de les meves fotografies.

La paciència i l’anticipació resulten vitals per fer fotografia d’arquitectura, i més en un cas com aquest. Vist un any després, el projecte del carrer del Carme continua generant nous plantejaments i noves interpretacions per capturar a mesura que la seva propietària viu i fa seu l’espai.

Podeu veure més fotografies d’aquest projecte aquí.