Crec que no m’equivocaré si afirmo que vaig aprendre la tècnica i vaig desenvolupar la meva visió per ser un fotògraf d’arquitectura carregant a collibé una càmera de gran format i disparant pel·lícula en blanc i negre.

D’entre totes les pel·lícules que recordo haver fet servir, recordo especialment les plaques de Kodak Tmax 100 i les de la fabulosa i delicadament encantadora Polaroid Type 55 … D’això fa molt de temps i segurament sé que no vaig tornar a expressar-me a través d’imatges en blanc i negre perquè no vaig trobar una aplicació professional on encaixar-les i perquè tampoc cap procediment digital amb què evocar la forta presència de l’emulsió de plata exposada i revelada em convencia.

No va ser fins que vaig començar a utilitzar Silver Efex Pro 2 de Nik Software quan finalment vaig descobrir que podia tornar a sentir-me còmode plantejant els meus enquadraments en blanc i negre i atrapant l’energia de la simplicitat orgànica dels elements de la imatge que tant busco.

Les fotografies de la Casa Vilà a Berga per Agustí Costa, arquitecte, em van donar l’ocasió d’aportar un nou sentit a les imatges en color del meu encàrrec a partir dels seus comentaris sobre com la inspiració en la casa Kaufmann de Richard Neutra havia generat una part significativa del seu projecte.

Jo havia vist molt recentment les fotografies de la casa Kaufmann de Julius Shulman per Richard Neutra i vaig pensar que havia de proposar algunes imatges de la Casa Vilà en blanc i negre per experimentar i veure què passava.

I no puc estar més content amb el resultat. Treballar en blanc i negre no té res a veure amb la nostàlgia: és pura energia i simplicitat condensades.