La Cité de l’Architecture et du Patrimoine del Ministeri de la Cultura i la Comunicació de França presenta al Palais de Chaillot de París l’exposició Circular. Quan els nostres moviments transformen les ciutats des del 4 d’abril fins el 26 d’agost de 2012.

Quatre de les meves fotografies de les Escales de La Granja de Toledo apareixeran publicades al catàleg de l’exposició i s’han inclòs en diverses pantalles tàctils interactives al llarg d’un recorregut expositiu que proposa al visitant seguir el desenvolupament i la transformació durant els segles de la trama urbana i dels edificis que la componen com a conseqüència directa del moviment de les persones a través de l’entorn.

Les fotografies també es mostraran sobre plafons de gran format col·locats durant els dos primers mesos de l’exposició en les reixes d’entrada de les estacions de tren de l’Est i Austerlitz a París.

Podeu saber més sobre l’exposició aquí.

El projecte de transformació de Les Arenes de Barcelona de Rogers Stirk Harbour + Partners i Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats ha estat distingit amb un dels Civic Trust Awards de 2012 en la categoria de projectes internacionals.

Els premis fomenten l’excel·lència en el disseny de projectes d’arquitectura i la contribució a la transformació de l’entorn construït desenvolupats a la Gran Bretanya o per despatxos britànics a tot el món. Els Civic Trust Awards són el major programa de reconeixement en el camp de l’arquitectura a Europa i van ser atorgats per primera vegada el 1959.

Com a una de les empreses acreditades en la realització del projecte de Les Arenes pels seus autors, l’organització dels premis assenyala la meva aportació al projecte i m’atorga el dret a exhibir el seu segell de qualitat en la meva comunicació corporativa durant aquest any.

Les fotografies de les Arenes representen un dels encàrrecs de major difusió i reconeixement que he fotografiat fins avui i algunes de les imatges del projecte són individualment algunes de les meves més publicades en blogs, premsa, revistes, llibres i catàlegs d’arquitectura.

Saber que l’esforç i la voluntat amb que aquestes fotografies van ser creades es veuen recompensats amb tanta gratitud tant pels autors del projecte com per les organitzacions que internacionalment els distingeixen resulta avui molt emocionant i extraordinàriament encoratjador.

He afegit tres nous enllaços a tres plataformes de continguts sobre arquitectura que estic seguint des de fa algun temps: Afàsia, HIC i Subtilitas. Aquestes són tres pàgines que donen un paper molt rellevant a la imatge fotogràfica com a suport per al debat i la discussió sobre molt diversos projectes d’arquitectura d’arreu del món.

L’edició de les fotografies és molt acurada i està realitzada segons el criteri d’interpretar i no simplement documentar els projectes representats i proposar a partir d’aquest punt un intercanvi d’idees amb els visitants que llegeixen les entrades de les tres pàgines.

La força amb què la difusió que les plataformes fan de les fotografies i dels seus continguts de debat a la xarxa i la manera com la seva potència es multiplica a través de noves cerques a Google i referències a canals RSS, Twitter, Facebook o Linkedin reafirmen l’evidència necessària de crear una presència decidida a internet com a fonament de la visibilitat de l’obra de qualsevol fotògraf d’arquitectura.

Un simple catàleg de fotografies a la xarxa no és ja suficient: nous i interessants continguts, un intercanvi fluid d’idees i una diferenciació resolta són ara vitals.

Cada dia més veig les meves fotografies publicades en les edicions digitals de nombroses revistes que ofereixen els seus continguts a través d’aplicacions de lectura per iPad, tablets i smartphones.

Les últimes que he trobat són dues fotografies -una d’elles en una preciosa doble pàgina- del projecte de reconversió de Las Arenas de Barcelona de Rogers Stirk Harbour + Partners i Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats que apareixen el número de gener de 2012 de Civil Engineering, la revista de l’American Society of Civil Engineers, en un article de Jeff L. Brown.

Em resulta molt gratificant comprovar que les imatges funcionen tan bé en aplicacions de lectura tan interactives i interessants i amb un creixement tan atractiu -tant com perquè una d’aquestes aplicacions es publiciti a si mateixa com “el major quiosc del món” … – i molt més saber que una revista de referència d’un sector professional tan especialitzat com l’enginyeria en els Estats Units atorga tanta rellevància a les meves imatges.

Totes les fotografies de Les Arenes de Barcelona es van fer amb l’objectiu de servir tant a la comunicació editorial del projecte com a la comunicació corporativa dels dos despatxos d’arquitectura que el van crear i el van desenvolupar.

La renovació de Les Arenes ha estat inclosa entre els finalistes dels Civic Trust Awards de 2012 que s’atorgaran el proper 2 de març a Edimburg. Bona part de la presentació del projecte es recolza en les meves fotografies i espero de veritat que tant el projecte com les meves fotografies puguin rebre el reconeixement d’una organització professional britànica tan rellevant.

De la torre Diagonal Zero Zero em criden molt poderosament l’atenció la manera elegant de l’edifici d’enfrontar-se amb en el paisatge urbà que la seva alçada completa i la manera en que la seva pell tan blanca s’eleva amb energia i traspassa el blau saturat del cel.

Les meves fotografies d’aquest projecte l’interpreten segons la idea de representar-ho com la presència amable d’una escultura fascinant que s’aixeca extraordinàriament decidida sobre la ciutat per ser contemplada amb força calma i molta atenció.

És la combinació d’aquesta presència tan forta i al mateix temps suggestiva la que m’ha decidit a fer servir una fotografia d’aquest projecte -l ‘única fotografia en la qual la torre s’obre pas entre els núvols d’una tempesta que es retira- per usar-la com el fons de la meva targeta de felicitació per al 2012.

Feliç any nou. Us desitjo tot el millor per l’any que ve i espero veure-us de nou per aquí molt aviat.

Crec que no m’equivocaré si afirmo que vaig aprendre la tècnica i vaig desenvolupar la meva visió per ser un fotògraf d’arquitectura carregant a collibé una càmera de gran format i disparant pel·lícula en blanc i negre.

D’entre totes les pel·lícules que recordo haver fet servir, recordo especialment les plaques de Kodak Tmax 100 i les de la fabulosa i delicadament encantadora Polaroid Type 55 … D’això fa molt de temps i segurament sé que no vaig tornar a expressar-me a través d’imatges en blanc i negre perquè no vaig trobar una aplicació professional on encaixar-les i perquè tampoc cap procediment digital amb què evocar la forta presència de l’emulsió de plata exposada i revelada em convencia.

No va ser fins que vaig començar a utilitzar Silver Efex Pro 2 de Nik Software quan finalment vaig descobrir que podia tornar a sentir-me còmode plantejant els meus enquadraments en blanc i negre i atrapant l’energia de la simplicitat orgànica dels elements de la imatge que tant busco.

Les fotografies de la Casa Vilà a Berga per Agustí Costa, arquitecte, em van donar l’ocasió d’aportar un nou sentit a les imatges en color del meu encàrrec a partir dels seus comentaris sobre com la inspiració en la casa Kaufmann de Richard Neutra havia generat una part significativa del seu projecte.

Jo havia vist molt recentment les fotografies de la casa Kaufmann de Julius Shulman per Richard Neutra i vaig pensar que havia de proposar algunes imatges de la Casa Vilà en blanc i negre per experimentar i veure què passava.

I no puc estar més content amb el resultat. Treballar en blanc i negre no té res a veure amb la nostàlgia: és pura energia i simplicitat condensades.

He afegit darrerament algunes peces al meu equip que crec que transformaran decisivament el meu procés de treball per a fer-ho molt més productiu i eficient. D’entre totes elles, n’hi ha dues que ja em són imprescindibles i que considero entre les inversions més rendibles que un fotògraf d’arquitectura pot plantejar-se mai.

Són Sun Seeker i Light Trac, dues petites aplicacions per smartphone que permeten conèixer amb completa exactitud la posició, altura i recorregut del sol en una localització concreta per a qualsevol hora i dia de l’any.

Aquestes aplicacions tenen taules exhaustives amb les hores de sortida i posta del sol, de la seva elevació màxima i fins i tot també de la longitud de les ombres projectades per la llum solar. La major part de la informació està representada sobre fotografies de satèl·lit –i en el cas de Sun Seeker també en una vista 3D- sobre les quals es superposen petites fletxes que marquen amb precisió les fases del recorregut del sol al llarg del dia.

Per descomptat, l’experiència i l’observació pacient del sol en una localització permeten saber amb ajuda d’una brúixola -una cosa és ben certa, i és que el sol sempre surt per l’est i es posa invariablement per l’oest- quin aspecte tindrà el projecte que anem a fotografiar il.luminat pel sol.

Però crec que és just admetre que no sempre un fotògraf d’arquitectura encerta tant en les seves previsions com necessita anticipar i que qualsevol ajuda que simplifiqui i faci més eficient el procés de presa de decisions creatives sobre la representació fotogràfica del projecte és una molt bona i necessària ajuda.

Acabo d’adonar-me que fa vint anys ja que sóc un fotògraf d’arquitectura.

La veritat és que queden encara molts projectes per fotografiar en els propers vint o trenta anys i que no puc ni imaginar quin aspecte tindran aquests projectes ni tampoc com els fotografiaré i molt menys sobre quin suport els fotografiaré ni com seran les càmeres que faré servir.

Del que sí estic segur és que fotografiar l’arquitectura continuarà sent una cosa divertida i interessant només si m’esforço en mantenir una mirada atenta, desperta i, sobretot, curiosa.

Exactament igual que cada dia des de fa vint anys.