Crec que no m’equivocaré si afirmo que vaig aprendre la tècnica i vaig desenvolupar la meva visió per ser un fotògraf d’arquitectura carregant a collibé una càmera de gran format i disparant pel·lícula en blanc i negre.

D’entre totes les pel·lícules que recordo haver fet servir, recordo especialment les plaques de Kodak Tmax 100 i les de la fabulosa i delicadament encantadora Polaroid Type 55 … D’això fa molt de temps i segurament sé que no vaig tornar a expressar-me a través d’imatges en blanc i negre perquè no vaig trobar una aplicació professional on encaixar-les i perquè tampoc cap procediment digital amb què evocar la forta presència de l’emulsió de plata exposada i revelada em convencia.

No va ser fins que vaig començar a utilitzar Silver Efex Pro 2 de Nik Software quan finalment vaig descobrir que podia tornar a sentir-me còmode plantejant els meus enquadraments en blanc i negre i atrapant l’energia de la simplicitat orgànica dels elements de la imatge que tant busco.

Les fotografies de la Casa Vilà a Berga per Agustí Costa, arquitecte, em van donar l’ocasió d’aportar un nou sentit a les imatges en color del meu encàrrec a partir dels seus comentaris sobre com la inspiració en la casa Kaufmann de Richard Neutra havia generat una part significativa del seu projecte.

Jo havia vist molt recentment les fotografies de la casa Kaufmann de Julius Shulman per Richard Neutra i vaig pensar que havia de proposar algunes imatges de la Casa Vilà en blanc i negre per experimentar i veure què passava.

I no puc estar més content amb el resultat. Treballar en blanc i negre no té res a veure amb la nostàlgia: és pura energia i simplicitat condensades.

Barcelona Open House ha inclòs entre els projectes que es podran visitar en la seva edició de 2011 les rehabilitacions dels habitatges dels carrers del Carme 34 i Sant Pere més Alt 66 que he fotografiat per als seus autors, els arquitectes Agustí Costa i Josep Llobet.

Ambdós projectes són intervencions que plantegen solucions noves i imaginatives en l’àmbit domèstic que sorgeixen d’un diàleg especialment desinhibit amb l’espai preexistent.

Carme i Sant Pere més Alt podran ser visitats els dies 22 i 23 d’octubre: podeu veure més detalls a la pàgina web de l’organització.

Barcelona Open House forma part d’Open House World Wide i és una de les ciutats que com Londres, Nova York, Chicago, Roma o Hèlsinki promouen a través d’aquesta iniciativa l’arquitectura com un valor cultural que descobrir de forma social i interactiva per potenciar l’ intercanvi de punts de vista i la identitat col·lectiva dels habitants de les ciutats.

El despatx de Rogers Stirk Harbour and Partners m’ha encarregat algunes fotografies del seu projecte de reconversió de l’antiga plaça de toros de Les Arenes de Barcelona en un centre lúdic i comercial.

L’espai està projectat per esdevenir un nou centre i entrada monumental a la ciutat que presenta com a tret principal una cúpula que corona l’edifici com una nova plaça pública suspesa en l’aire que es suporta sobre la potent massa elevada de maó taronja potenciada i acuradament conservada de l’antic edifici històric.

Les meves fotografies havien de representar com a requeriments essencials per part dels autors del projecte a Londres tant la presència decidida de l’edifici en el seu entorn urbà com la nova i destacada plaça flotant sobre la ciutat de Barcelona.

Sent evident que qualsevol punt de vista des del nivell del carrer interpretava amb molt poca resolució les idees que havia de representar i que aquestes fins i tot podien arribar a diluir-se, es va fer necessari localitzar diversos punts de vista elevats a la Plaça d’Espanya i el carrer Tarragona des dels quals treballar i inscriure gràficament el gran oval de la coberta de la plaça de toros sobre la densa i ordenada trama urbana dels límits de l’Eixample.

De la mateixa manera, va resultar també vital per al tractament gràfic de les fotografies l’elecció d’un contrast i saturació dels meus colors una mica més vius per subratllar l’ús particular del color en el projecte de Les Arenes com és característic i distintiu en l’obra de Richard Rogers.

Podeu veure algunes fotografies més d’aquest projecte a la secció Specials a la Galeria de la pàgina.

Quan al febrer del 2010 vaig fotografiar l’habitatge i estudi d’una artista al carrer del Carme de Barcelona per Agustí Costa, autor del projecte, vam tenir molt clar des del primer moment que ens resultaria impossible completar tots els punts de vista que havíem decidit que interpretarien la seva obra.

Un dels elements més rellevants del projecte, una cortina vegetal disposada al final de l’eix principal de la planta que separava una galeria sobre la ciutat d’un dels espais de treball de l’artista, havia estat plantada una setmana abans de la data en què vam fer les fotografies: la presència sobredimensionada que la cortina mostrava llavors no era de cap manera el límit subtil que es descrivia en la memòria del projecte.

Per això va ser necessari esperar tot un any sencer, fins a finals de febrer del 2011, per fotografiar la cortina vegetal en la seva dimensió i presència reals i relacionar-la amb la continuïtat i coherència que les fotografies que ja teníem requerien. D’aquesta manera, la interpretació del projecte quedava completa segons les idees que amb el seu autor volíem comunicar i que volíem proposar a través de les meves fotografies.

La paciència i l’anticipació resulten vitals per fer fotografia d’arquitectura, i més en un cas com aquest. Vist un any després, el projecte del carrer del Carme continua generant nous plantejaments i noves interpretacions per capturar a mesura que la seva propietària viu i fa seu l’espai.

Podeu veure més fotografies d’aquest projecte aquí.