Fotografiant Gaudí

 

Potser diria que que jo no sóc un fotògraf d'arquitectura especialitzat en patrimoni, no és una cosa que jo hagi buscat però és quelcom que ha succeït i amb el que crec que em sento molt còmode.

Sempre des del principi de la meva carrera professional he fotografiat arquitectura contemporània per a arquitectes, dissenyadors, editors, agències de comunicació i industrials principalment. Tot arquitectura del segle XX des que vaig començar a principis dels anys 90 i del segle XXI a mesura que la meva carrera avança.

Vaig fotografiar el meu primer edifici de patrimoni en 2014, el Palau de la Generalitat de Catalunya, per encàrrec del Servei de Patrimoni de la Presidència de la Generalitat per el llibre que commemorava els 600 anys del Palau. Sense ser gaire conscient, vaig fer un salt de sis segles de l'arquitectura contemporània a l'arquitectura gòtica.

Encara que entenc molt bé que totes les obres d'art ho són en gran part perquè traspassen la barrera del temps i això és una cosa que puc assumir perfectament per a la pintura o l'escultura en un museu, mai abans m’havia vist en la situació de representar en les meves fotografies aquesta capacitat única de transcendir per a una obra d'arquitectura.

Segurament perquè l'arquitectura és una part del paisatge i és fàcil no veure-la quan et relaciones amb ella de forma quotidiana, això no vol dir que les seves qualitats essencials no siguin tan destacades com les de qualsevol altra obra d'art: és a dir, sempre com a les fotografies d'arquitectura contemporània, es tracta de buscar i fer visibles les d'un edifici de patrimoni perquè això és el que veritablement li confereix tant la seva personalitat com la qualitat de ser permanent a través dels segles.

En el cas de fotografiar l'obra de Gaudí aquesta idea és especialment important donada la densitat de concepte i detall de tots els seus edificis. Quan fotografio la seva obra sempre tinc en ment una frase d'una de les cartes de Vincent a Theo van Gogh: 'Intento ara exagerar l'essencial i intencionadament deixar les coses òbvies vagues’. Aquesta és, en la meva opinió, la clau per fotografiar Gaudí.



També tinc presents tres idees més que impulsen tot el meu treball d'interpretació en fotografies dels edificis de Gaudí: la primera la d'intentar no ser aclaparat per la fascinació que exerceix en mi el que veig i tractar de mantenir sempre una actitud alegre i oberta de ment per –segona idea– ser capaç de compartir a les meves fotografies l'emoció de la descoberta de tots els detalls grans i petits que atrapo amb la meva càmera. Així puc aconseguir que observadors en qualsevol lloc del món els puguin descobrir també i interpretar amb la mateixa sincera fascinació.

I tercera idea i potser la que suposa un repte més exigent, ser molt conscient que l'obra de Gaudí ha estat i és fotografiada contínuament fins a l'infinit, que cada dia milers de noves imatges pugen a internet i estan a l'abast de qualsevol: sabent això, la meva feina com a fotògraf consisteix a aportar una mirada nova i diferent per aconseguir que les meves fotografies destaquin en un oceà immens d'imatges. Si treballo amb tot el rigor de què sóc capaç, puc aportar aquesta diferència.

Totes les obres de Gaudí que he fotografiat, directa o indirectament, ho he fet per encàrrec de les empreses que gestionen els edificis –diversos d'ells en el catàleg de World Heritage Sites de la UNESCO– per a col·laborar en la seva comunicació impresa i digital. Amb les meves fotografies he aconseguit atreure nou tràfic i visites per milions a les pàgines que les han publicat, per a això les fem.

Sé que encara em queden per fotografiar moltes de les obres de Gaudí com les que he retratat fins ara –la Casa Batlló, la Cripta Gaudí, el Palau Güell i El Capricho– i moltes altres del patrimoni arquitectònic català, espanyol i mundial i espero poder treballar en nous projectes de comunicació en el futur amb les empreses i institucions que em necessitin.

Una bona comunicació en fotografies és part essencial de la conservació del patrimoni i m'alegra molt sincerament poder aportar el meu esforç com a professional.

 

 
David Cardelús