Seven key ideas on architectural photography 2020 Edition
També pots llegir aquest article en català.
Puedes leer este artículo también en español.
The natural environment in which the life of photographs happens is the internet. That was true when I first wrote this post in 2014 and it is even more so in 2020.
Some years have passed but it is also still valid today as it was in 2014 to state that the vast majority of the architecture projects that we know we first know mainly because of the photographs that represent them.
As professional architecture photographers, we continue creating images to explain a project in a simple and attractive way to the viewers' eyes by using resources from both art and communication so we can set up a dialogue with them. What perhaps has changed is how we relate to our potential audience and that is why I am updating here the most ever read post on my website.
Batlló House | Antoni Gaudí | Barcelona
There is no doubt in saying that the biggest difference compared to a few years ago is that our mental framework as photographers has completely changed, we are living an era characterized by the absolute massification of images and their online circulation in which the real value of photography is not representation but its mere availability. This is a present that Catalan photographer and Hasselblad Prize Joan Fontcuberta has named ‘post-photography’.
The saturation of information and image consumption on the internet affects us as photography authors. How are we supposed to cope with an environment whose capacity to expose ourselves publicly is global and perpetual?
This list of seven revised ideas on architectural photography in 2020 proposes:
Architectural photography interprets a project to communicate it to the world, it is not a documentary tool: photographs are windows to reality and an open manifesto to the viewer's interpretation. It is in the way in which the photographer generates the sense of what the photographs represent –simple, interesting, useful, exciting and beautiful– where its value for communication exists.
Photographing an architecture project without first understanding it is time wasted, credibility is a must. Photographs interpret what makes the project they are representing both unique and attractive, thus generating communication plus all its added value. By publishing quality content on the internet, the photographer determines the viewer's favorable perception on the project. By publishing poor content, the identification on the credibility of the image and his author is poor.
Choosing the point of view in architectural photography is a critical decision: it creates the limits of the visible world and categorically influences the viewer's interpretation of what he is contemplating. The position of the camera builds the perspective of the reality represented in the photograph and harmoniously distributes the weight of the graphic elements in the frame. The point of view is key for the appearance of a photographed building and for the viewer is the first factor responsible to quickly discriminate what he sees or, on the other hand, to stop to look at it.
City of Justice | David Chipperfield | L’Hospitalet, Barcelona
Barcelona Suites Hotel | Toyo Ito | Barcelona
Glòries Tower | Jean Nouvel | Barcelona
Persuasion in architectural photography is founded on each individual election about the camera position, the appropriate lenses and the right lighting: the frame is thoroughly elaborated deciding each creative variable to seduce the viewer and to never leave nothing to chance. A visually appealing architectural photograph is perceived by the viewer as a quality content that is novel and different and, even more important, that is also able to entice him from among millions of available contents on the internet and how rapidly they are dismissed. Communication always happens in a moment or it never happens.
All the decisions that have an effect on the frame create a visual language: the photographer's personal style is the difference that stands out his unique vision of an architecture project and is the energy that can exceed a highly competitive online atmosphere. Short impacts on websites and social networks determine style to be visually harmonic, universal and efficient to attract the viewer's attention so they can subtly influence their perception. If the photographer's look is direct and resolute, communication is always effective.
In architectural photography much less is always much more: any element of the frame that distracts the viewer from what we want them to see interrupts the communication to flow in the planned course. A poor-looking photograph identifies its author and the architecture it represents as low-quality content that is immediately ignored. The internet is an information-saturated environment that rewards the most visually efficient content: a series of narratively confusing photographs are a useless and counterproductive investment.
Vibia Lighting | Elval Colour | Gavà, Barcelona
Peralada Casino | GCA Architects | Peralada, Girona
Puig Tower | Rafael Moneo | L’Hospitalet, Barcelona
Architectural photography is much more than a matter of persuasion: by creating the photographs that represent an architecture project and publishing them online we are exposing our professional skills to the scrutiny of a global audience. At the same time, we are showcasing our client's product and our personal brand as well and submitting them all together to the recommendation mechanisms of the influencers on the internet. Persuasion is a conscious creative effort that always begins on camera.
The photographic representation of an architecture project does not end anymore by delivering a series of narratively coherent images that portray a client's briefing, it is only the previous step to transform the photographs into visual content that will be immediately published on the internet –on a corporate website, on architecture specialized magazines, on social networks posts–.
Once you have ignited communication, your photographs’ diffusion decisively depends on the attraction that the content that you upload generates, where you precisely target your publications and, above all, how easily and quick your potential audience finds it.
Do never forget that photography is an art and that, like any other art, it needs the looks of a latent audience to exist. Professional architectural photography intended to communication lives on ‘likes’, the only thing really different nowadays is the huge number of people’s looks and their ability to interact with you.
With you being aware of that, remind that you are and you will always be the author behind the camera.
You can read the 2014 version of this post here.
Set idees clau en fotografia d'arquitectura Edició 2020
El medi natural en què la vida de les fotografies passa és internet. Això era cert quan vaig escriure la primera versió d'aquest post en 2014 i ho és encara més en 2020.
Encara que han passat alguns anys, també continua sent vàlid avui com ho era en 2014 afirmar que la immensa majoria dels projectes d'arquitectura que coneixem els coneixem primer i principalment per les fotografies que els representen.
Els fotògrafs d'arquitectura professionals seguim creant imatges per explicar de manera senzilla un projecte i atreure les mirades dels espectadors utilitzant recursos tant de l'art com la comunicació per establir amb ells un diàleg, el que potser ha canviat és com ens relacionem amb ells i aquest és el sentit de revisar el post més llegit de la meva pàgina web i actualitzar-lo.
La major diferència d'avui respecte a uns pocs anys enrere és el marc mental de referència en el qual ens movem com fotògrafs, una era caracteritzada per l'absoluta massificació de les imatges i per la seva circulació en línia en què el valor de la fotografia no és la representació sinó la seva disponibilitat. És un present que el fotògraf català i Premi Hasselblad Joan Fontcuberta ha anomenat ‘post-fotografia'.
La saturació d'informació i consum d'imatges a internet ens afecta com a autors de fotografies. Com ens hem de desenvolupar en un mitjà amb una capacitat d'exposar -nos públicament global i perpètua?
Aquesta llista de set idees revisades sobre la fotografia d'arquitectura el 2020 planteja:
La fotografia d'arquitectura interpreta un projecte per comunicar-ho al món, no és un recurs documental: les fotografies són finestres a la realitat i una proposta oberta a la interpretació de l'espectador. En la manera en què el fotògraf genera el sentit del que representen –simple, interessant, útil, emocionant i bell– és on es troba el seu valor per a la comunicació.
Fotografiar un projecte d'arquitectura sense comprendre’l abans és temps perdut, la credibilitat és un valor absolut. Les fotografies interpreten en una imatge què fa únic i atractiu el projecte que representen per generar així la comunicació més tot el seu valor associat. Publicant contingut de qualitat a internet, el fotògraf determina la percepció favorable de l'espectador sobre el projecte. Publicant un contingut pobre, la identificació sobre la credibilitat de la imatge i del seu autor és pobre.
L'elecció del punt de vista en fotografia d'arquitectura és una decisió vital: crea els límits del món visible i influeix categòricament en la interpretació de l'espectador sobre el que està contemplant. La posició de la càmera construeix la perspectiva de la realitat que es representa a la fotografia i distribueix harmònicament el pes dels elements gràfics de l'enquadrament. El punt de vista és el primer factor responsable de l'aparença d'un edifici fotografiat i que l'observador discrimini ràpidament el que veu o, que per contra, s'aturi a mirar.
Vicens House | Antoni Gaudí | Barcelona
Batlló House | Antoni Gaudí | Barcelona
Palau Güell | Antoni Gaudí | Barcelona
Gaudí Crypt | Antoni Gaudí | Sta. Coloma de Cervelló, Barcelona
La persuasió en fotografia d'arquitectura es fonamenta en cada elecció sobre la posició de la càmera, les lents i la il·luminació adequades: l'enquadrament s'elabora a consciència decidint cada variable creativa per seduir l'espectador i no deixar res a la casualitat. Una fotografia d'arquitectura visualment atraient és percebuda per l'espectador com un contingut de qualitat que és nou i diferent que s'adapta així a la seva ràpida velocitat d'elecció de continguts a internet i l'atrapa. La comunicació sempre passa en un instant o no passa mai.
Totes les decisions sobre l'enquadrament creen el llenguatge visual: en l'estil personal del fotògraf està la diferència que destaca la seva visió única sobre un projecte d'arquitectura en un entorn en línia altament competitiu. Les xarxes socials determinen que l'estil aplicat sigui visualment molt eficient i universal per a atreure l'atenció de l'espectador en continguts d'aparença entretinguda que són una manera d'influir subtilment en la seva percepció. Si la mirada és directa i resolta, la comunicació sempre és eficaç.
En fotografia d'arquitectura molt menys és sempre molt més: qualsevol element de l'enquadrament que distregui a l'espectador del que volem que miri interromp que la comunicació flueixi en el sentit planejat. Una fotografia d'aparença pobra identifica el seu autor i a l'arquitectura que representa com un contingut de poca qualitat que es descarta immediatament. Internet és un entorn saturat d'informació que premia els continguts visualment més eficients: una sèrie de fotografies narrativament confuses són una inversió inútil i contraproduent.
La fotografia d'arquitectura és molt més que una qüestió de persuasió: al crear les fotografies que representen un projecte d'arquitectura i publicar-les a internet estem exposant la nostra capacitat professional a l'escrutini d'una audiència global. Al mateix temps, estem presentant el producte del nostre client i la nostra marca personal i la sotmetem als mecanismes de recomanació dels 'influencers' a la xarxa. La persuasió és un esforç creatiu conscient que comença a la càmera.
La representació fotogràfica d'un projecte d'arquitectura ja no acaba amb lliurant a un client una sèrie d'imatges narrativament coherents que despleguen un missatge, és només el pas previ a convertir les fotografies en continguts a publicar a internet –a una web corporativa, a revistes especialitzades en arquitectura, a impactes a les xarxes socials–.
Quan has plantejat així la comunicació en les teves fotografies, la seva difusió depèn de l'interès que el contingut que proposes generi, d'on ho publiquis i, sobretot, de com fàcil i ràpidament el teu públic objectiu el trobi.
No oblidis que la fotografia és un art que, com totes les arts, necessita de la mirada dels altres per existir. La fotografia d'arquitectura professional aplicada a la comunicació viu dels 'likes', l'únic realment diferent ara és l'enorme dimensió de les mirades i la seva capacitat per interactuar amb tu.
Amb que siguis conscient d'això, tingues present que segueixes sent tu i sempre seràs l'autor que està darrere de la càmera.
Pots llegir la versió de 2014 d’aquesta entrada aquí.
Siete ideas clave en fotografía de arquitectura Edición 2020
El medio natural en el que la vida de las fotografías fluye es internet. Eso era cierto cuando escribí la primera versión de este post en 2014 y lo es aún más en 2020.
Aunque han pasado algunos años, también continúa siendo válido hoy como en 2014 afirmar que la inmensa mayoría de los proyectos de arquitectura que conocemos los conocemos primero y principalmente por las fotografías que los representan.
Los fotógrafos de arquitectura profesionales seguimos creando imágenes para explicar de modo sencillo un proyecto y atraer las miradas de los espectadores utilizando recursos tanto del arte como la comunicación para establecer con ellos un diálogo, lo que tal vez ha cambiado es cómo nos relacionamos con ellos y ese es el sentido de revisar el post más leído de mi página web y actualizarlo.
La mayor diferencia de hoy respecto a unos pocos años atrás es el marco mental de referencia en el que nos desenvolvemos como fotógrafos, una era caracterizada por la absoluta masificación de las imágenes y por su circulación online en el que el valor de la fotografía no es la representación sino su disponibilidad. Es un presente que el fotógrafo catalán y Premio Hasselblad Joan Fontcuberta ha llamado ‘post-fotografía’.
La saturación de información y consumo de imágenes en internet nos afecta como autores de fotografías. ¿Cómo hemos de manejarnos en un medio cuya capacidad de exponernos públicamente es global y perpetua?
Esta lista de siete ideas revisadas sobre la fotografía de arquitectura en 2020 plantea:
La fotografía de arquitectura interpreta un proyecto para comunicarlo al mundo, no es un recurso documental: las fotografías son ventanas a la realidad y una propuesta abierta a la interpretación del espectador. En el modo en que el fotógrafo genera el sentido de lo que representan –simple, interesante, útil, emocionante y bello– es donde se encuentra su valor para la comunicación.
Fotografiar un proyecto de arquitectura sin comprenderlo antes es tiempo perdido, la credibilidad es un valor absoluto. Las fotografías interpretan en una imagen qué hace único y atractivo al proyecto que representan para generar así la comunicación más todo su valor asociado. Al publicar contenido de calidad en internet, el fotógrafo determina la percepción favorable del espectador sobre el proyecto. Publicando un contenido pobre, la identificación sobre la credibilidad de la imagen y su autor es pobre.
La elección del punto de vista en fotografía de arquitectura es una decisión vital: crea los límites del mundo visible e influye categóricamente en la interpretación del espectador sobre lo que está contemplando. La posición de la cámara construye la perspectiva de la realidad que se representa en la fotografía y distribuye armónicamente el peso de los elementos gráficos del encuadre. El punto de vista es el primer factor responsable de la apariencia de un edificio fotografiado y de que el observador discrimine rápidamente lo que ve o, que por el contrario, se detenga a mirar.
Cuatrecasas Building | GCA Architects | Barcelona
Col·legi d’Economistes de Catalunya | Roldan & Berengué | Barcelona
Vodafone Building | Dominique Perrault | Barcelona
ME Hotel | Dominique Perrault | Barcelona
La persuasión en fotografía de arquitectura se fundamenta en cada elección sobre la posición de la cámara, las lentes y la iluminación adecuadas: el encuadre se elabora a conciencia decidiendo cada variable creativa para seducir al espectador y no dejar nada a la casualidad. Una fotografía de arquitectura visualmente atrayente es percibida por el espectador como un contenido de calidad que es novedoso y diferente que se adapta así a su rápida velocidad de elección de contenidos en internet y lo atrapa. La comunicación siempre sucede en un instante o no sucede nunca.
Todas las decisiones sobre el encuadre crean el lenguaje visual: en el estilo personal del fotógrafo está la diferencia que destaca su visión única sobre un proyecto de arquitectura en un entorno online altamente competitivo. Las redes sociales determinan que el estilo aplicado sea visualmente muy eficiente y universal para atraer la atención del espectador en contenidos de apariencia entretenida que son un modo de influir sutilmente en su percepción. Si la mirada es directa y resuelta, la comunicación siempre es eficaz.
En fotografía de arquitectura mucho menos es siempre mucho más: cualquier elemento del encuadre que distraiga al espectador de lo que queremos que mire interrumpe que la comunicación fluya en el sentido planeado. Una fotografía de apariencia pobre identifica a su autor y a la arquitectura que representa como un contenido de poca calidad que se descarta inmediatamente. Internet es un entorno saturado de información que premia los contenidos visualmente más eficientes: una serie de fotografías narrativamente confusas son una inversión inútil y contraproducente.
La fotografía de arquitectura es mucho más que una cuestión de persuasión: al crear las fotografías que representan un proyecto de arquitectura y publicarlas en Internet estamos exponiendo nuestra capacidad profesional al escrutinio de una audiencia global. Al mismo tiempo, estamos presentando el producto de nuestro cliente y nuestra marca personal y la sometemos a los mecanismos de recomendación de los ‘influencers’ en la red. La persuasión es un esfuerzo creativo consciente que empieza en la cámara.
La representación fotográfica de un proyecto de arquitectura ya no termina con la entrega al cliente de una serie de imágenes narrativamente coherentes que despliegan un mensaje, es sólo el paso previo a convertir las fotografías en contenidos a publicar en internet –en una página web corporativa, en blogs especializados en arquitectura, en impactos en las redes sociales–.
Cuando has planteado así la comunicación en tus fotografías, su difusión depende del interés que el contenido que propones genere, de dónde lo publiques y, sobre todo, de lo fácil y velozmente que tu público objetivo lo encuentre.
No olvides que la fotografía es un arte que, como todas las demás, necesita de la mirada de los demás para existir. La fotografía de arquitectura profesional aplicada a la comunicación vive de los ‘likes’, lo único realmente diferente hoy es la enorme dimensión de las miradas y su capacidad para interactuar contigo.
Con que seas consciente de eso, ten presente que sigues siendo tú y siempre serás el autor que está detrás de la cámara.
Puedes leer la versión de 2014 de esta entrada aquí.